La ruta de l'aigua
També pots escoltar aquesta informació en diferents idiomes per a descobrir la Ruta de l’Aigua de Tavernes.
A Tavernes de la Valldigna, la història del nostre territori es pot entendre seguint el curs de l’aigua. Les aigües que recorren la vall han modelat el paisatge i, sobretot, han sigut el motor de vida que durant mil·lennis ha atret persones, cultures i civilitzacions a aquest racó privilegiat entre la muntanya i el Mediterrani.
Fa més de 350.000 anys, molt abans que existiren pobles o camins, els primers habitants de la vall ja van reconéixer la riquesa d’aquest territori. A la Cova del Bolomor, situada al vessant del Mondúver i amb vista a tota la Valldigna, grups d’homínids es van establir aprofitant els recursos naturals que oferia l’entorn: aigua, fauna abundant i un paisatge ric en vegetació. Aquells primers pobladors eren caçadors i recol·lectors que compartien la vida al voltant del foc, una de les primeres llars documentades de la península Ibèrica. Al voltant d’aquelles fogueres preparaven els aliments que obtenien de la caça, com cérvols, conills, aus o tortugues; i fabricaven eines de pedra amb les quals tallaven la carn, treballaven les pells o elaboraven utensilis per a la seua vida quotidiana.
Amb el pas dels mil·lennis, la riquesa natural de la vall continuà atraient nous pobladors. En època ibèrica, diferents comunitats es van establir en aquest territori privilegiat, aprofitant la fertilitat de les terres i la presència constant d’aigua que feia possible el cultiu i la vida quotidiana. Aquells pobles van deixar la seua empremta en la manera d’entendre i habitar la vall, convertint-la en un espai viu on la natura i les persones convivien en harmonia.
Més tard, amb l’arribada de l’edat mitjana, la vall va adquirir encara més rellevància estratègica. A dalt de la muntanya s’alça el Castell d’Alfàndech, una fortalesa que vigilava tota la Valldigna i els camins que la travessaven. Des d’aquest punt privilegiat es podia contemplar la immensitat de la vall, els camps fèrtils i el camí cap al mar. El castell no només servia com a defensa, sinó que també simbolitza la importància històrica d’aquest territori, un lloc que al llarg dels segles ha sigut punt de trobada entre natura, història i cultura.
La riquesa d’aquest territori també va captivar el rei Jaume II, que l’any 1298, en contemplar la fertilitat i la bellesa d’aquesta terra regada per les seues aigües, va decidir fundar el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Les aigües de la vall, indispensables per al cultiu i per a la vida monàstica, van convertir aquest territori en un espai ideal perquè els monjos cistercencs desenvolupen una comunitat que durant segles marcaria la història, l’economia i la cultura de la comarca.
Des dels primers habitants del Paleolític fins als pobles ibers, des del Castell d’Alfàndech fins al monestir medieval, l’aigua ha sigut sempre el fil conductor de la història de Tavernes de la Valldigna. Hui, aquest llegat es pot descobrir recorrent la Ruta de l’Aigua, un itinerari que ens convida a caminar pel mateix territori que durant mil·lennis ha donat vida a la vall. Fonts, camins, paisatges i racons que expliquen com l’aigua ha modelat el nostre entorn i la nostra identitat.
Recórrer Tavernes de la Valldigna és, en definitiva, fer un viatge a través del temps: des de les primeres llars del Bolomor fins als paisatges que hui continuen captivant visitants. Un lloc on natura, història i patrimoni es troben, convidant a descobrir una vall que, com ja va dir el rei Jaume II fa més de set-cents anys, és realment una vall digna de ser visitada.
